笔趣阁 - 玄幻小说 - Poems and Songs of Robert Burns在线阅读 - The Five Carlins

The Five Carlins

    the five carlins

    aion ballad.

    tune—“chevy chase.”

    there was five carlins in the south,

    they fell upon a scheme,

    to send a lad to london town,

    t them tidings hame.

    nor only bring them tidings hame,

    but do their errands there,

    and aiblins gowd and honor baith

    might be that laddie's share.

    there was maggy by the banks o' nith,

    a dame wi' pride eneugh;

    and marjory o' the mony lochs,

    a carlin auld and teugh.

    and blinkin bess of annandale,

    that dwelt near solway-side;

    and whisky jean, that took her gill,

    in galloway sae wide.

    and auld black joan frae cri peel,

    o' gipsy kith an' kin;

    five wighter carlins were na found

    the south trie within.

    to send a lad to london town,

    they met upon a day;

    and mony a knight, and mony a laird,

    this errand fain wad gae.

    o mony a knight, and mony a laird,

    this errand fain wad gae;

    but nae ane could their fancy please,

    o ne'er a a twae.

    the first ane was a belted knight,

    bred of a border band;

    and he wad gae to london town,

    might nae man him withstand.

    and he wad do their errands weel,

    and meikle he wad say;

    and ilka ane about the court

    wad bid to him gude-day.

    the  cam in a soger youth,

    who spak wi' modest grace,

    and he wad gae to london town,

    if sae their pleasure was.

    he wad  them courtly gifts,

    nor meikle speech pretend;

    but he wad hecht an ho heart,

    wad ne'er desert his friend.

    now, wham to chuse, and wham refuse,

    at strife thir carlins fell;

    for some had gentlefolks to please,

    and some lease themsel'.

    then out spak mim-mou'd meg o' nith,

    and she spak up wi' pride,

    and she wad send the soger youth,

    whatever might betide.

    for the auld gudeman o' london court

    she didna care a pin;

    but she wad send the soger youth,

    to greet his eldest son.

    then up sprang bess o' annandale,

    and a deadly aith she's ta'en,

    that she wad vote the border knight,

    though she should vote her lane.

    “for far-off fowls hae feathers fair,

    and fools o' ge are fain;

    but i hae tried the border knight,

    and i'll try him yet again.”

    says black joan frae cri peel,

    a carlin stoor and grim.

    “the auld gudeman or young gudeman,

    for me may sink or swim;

    for fools will prate ht ,

    while knaves laugh them to s;

    but the soger's friends hae blawn the best,

    so he shall bear the horn.”

    then whisky jean spak owre her drink,

    “ye weel ken, kimmers a',

    the auld gudeman o' london court,

    his back's been at the wa';

    “and mony a friend that kiss'd his caup

    is now a fremit wight;

    but it's ne'er be said o' whisky jean—

    we'll send the border knight.”

    then slow raise marjory o' the lochs,

    and wrinkled was her brow,

    her a weed was russet gray,

    her auld scots bluid was true;

    “there's some great folk set light by me,

    i set as light by them;

    but i will send to london town

    wham i like best at hame.”

    sae how this mighty plea may end,

    nae mortal wight  tell;

    god grant the king and ilka man

    may look weel to himsel.