笔趣阁 - 玄幻小说 - Poems and Songs of Robert Burns在线阅读 - Epistle To Mrs. Scot

Epistle To Mrs. Scot

    epistle to mrs. scott

    gudewife of wauchope—house, rhshire.

    gudewife,

    i mind it weel in early date,

    when i was bardless, young, and blate,

    an' first could thresh the barn,

    or haud a yokin' at the pleugh;

    an, tho' fhten sair eneugh,

    yet unco proud to learn:

    when first amang the yellow 

    a man i re'd was,

    an' wi' the lave ilk merry morn

    could rank my rig and lass,

    still shearing, and clearing

    the tither stooked raw,

    wi' claivers, an' haivers,

    wearing the day awa.

    e'en then, a wish, (i mind its pow'r),

    a wish that to my latest hour

    shall strongly heave my breast,

    that i for poor auld scotland's sake

    some usefu' plan or book could make,

    or sing a sang at least.

    the rough burr-thistle, spreading wide

    amang the bearded bear,

    i turn'd the weeder-clips aside,

    an' spar'd the symbol dear:

    no nation, no station,

    my envy e'er could raise;

    a scot still, but blot still,

    i knew nae higher praise.

    but still the elements o' sang,

    in formless jumble, right an' wrang,

    wild floated in my brain;

    'till on that har'st i said before,

    may partner in the merry core,

    she rous'd the f strain;

    i see her yet, the sonsie quean,

    that lighted up my jingle,

    her witg smile, her pawky een

    that gart my heart-strings tingle;

    i fired, inspired,

    at every kindling keek,

    but bashing, and dashing,

    i feared aye to speak.

    health to the sex! ilk guid chiel says:

    wi' merry dan winter days,

    ao share in on;

    the gust o' joy, the balm of woe,

    the saul o' life, the heaven below,

    is rapture-giving woman.

    ye surly sumphs, who hate the name,

    be mindfu' o' your mither;

    she, ho woman, may think shame

    that ye're ected with her:

    ye're wae men, ye're nae men

    that slight the lovely dears;

    to shame ye, disclaim ye,

    ilk ho birkie swears.

    for you, no bred to barn and byre,

    wha sweetly tuhe scottish lyre,

    thanks to you for your line:

    the marled plaid ye kindly spare,

    by me should gratefully be ware;

    'tlease me to the nine.

    i'd be mair vauntie o' my hap,

    douce hingin owre my curple,

    than ony ermine ever lap,

    or proud imperial purple.

    farewell then, lang hale then,

    an' plenty be your fa;

    may losses and crosses

     your hallan ca'!

    r. burns

    march, 1787