笔趣阁 - 玄幻小说 - Poems and Songs of Robert Burns在线阅读 - On A Scotch Bard, Gone To The West Indie

On A Scotch Bard, Gone To The West Indie

    on a scotch bard, goo the west indies

    a' ye wha live by sowps o' drink,

    a' ye wha live by crambo-k,

    a' ye wha live and hink,

    e, mourn wi' me!

    our billie 's gien us a' a jink,

    an' owre the sea!

    lament him a' ye rantin core,

    wha dearly like a random splore;

    nae mair he'll join the merry roar;

    in social key;

    for now he's taen anither shore.

    an' owre the sea!

    the bonie lasses weel may wiss him,

    and in their dear petitions place him:

    the ives, an' a' may bless him

    wi' tearfu' e'e;

    for weel i wat they'll sairly miss him

    that's owre the sea!

    o fortuhey hae room to grumble!

    hadst thou taen aff some drowsy bummle,

    wha  do nought but fyke an' fumble,

    'twad been nae plea;

    but he was gleg as ony wumble,

    that's owre the sea!

    auld, tie kyle may weepers wear,

    an' stain them wi' the saut, saut tear;

    'twill mak her poor auld heart, i fear,

    in flinders flee:

    he was her laureat mony a year,

    that's owre the sea!

    he saw misfortune's cauld nor-west

    lang mustering up a bitter blast;

    a jillet brak his heart at last,

    ill may she be!

    so, took a berth afore the mast,

    an' owre the sea.

    to tremble under fortune's cummock,

    on a scarce a bellyfu' o' drummock,

    wi' his proud, indepe stomach,

    could ill agree;

    so, row't his hurdies in a hammock,

    an' owre the sea.

    he ne'er was gien to great misguidin,

    yet  his pouches wad na bide in;

    wi' him it ne'er was under hiding;

    he dealt it free:

    the muse was a' that he took pride in,

    that's owre the sea.

    jamaica bodies, use him weel,

    an' hap him in cozie biel:

    ye'll find him aye a dainty chiel,

    an' fou o' glee:

    he wad na wrang'd the vera deil,

    that's owre the sea.

    farewell, my rhyme-posing billie!

    your native soil was right ill-willie;

    but may ye flourish like a lily,

    now bonilie!

    i'll toast you in my hindmost gillie,

    tho' owre the sea!